La Llista de Morts 2026
Només l'hora és incerta
La Llista de Morts
Benvinguts a la Llista de Morts. Això és una llista de 50 personalitats, triades pel comitè de la Llista de Morts 2026, per la seva probabilitat de morir durant l’any 2026. Aquest web està inspirat en la veterana The Death List, una pàgina que des de 1988 practica la ciència d’encertar la mort.
Les regles de la Llista de Morts són ben simples:
- Els candidats han de ser prou coneguts per a tenir força confiança que, en cas de produir-se, la seva mort tindrà ressò en els mitjans de comunicació d’àmbit catalanoparlant.
- Els candidats no poden ser coneguts pel simple fet d’estar a punt de morir.
- Els candidats han de ser de l’àmbit cultural catalanoparlant (inclou Espanya, França, Andorra i Itàlia).
- La llista està limitada a 50 candidatures.
- Només 25 candidats poden repetir en la llista d’un any a l’altre.
La Llista de Morts de 2026 és la cinquena edició, per tant, s’hi poden repescar lliurement candidats descartats del 2022, 2023, 2024 i també hi poden aparèixer candidats nous.
Podeu fer-nos arribar comentaris o suggeriments de candidats per a l’any 2027 a l’adreça llistademorts@gmail.com
Progrés de la llista
Cap encert de 50 possibles, 0% (de moment)
Llistes anteriors
| Any | Encerts | Percentatge |
|---|---|---|
| 2025 | 1 | 2% |
| 2024 | 5 | 10% |
| 2023 | 4 | 8% |
| 2022 | 2 | 4% |
Llista de Morts 2026
| Posició | Nom | Edat | Descripció |
|---|---|---|---|
| 1 | Carme Noguera Falguera | 109 | Supercentenària |
| 2 | Josep Salvadó Pujadas | 103 | Supervivent de la quinta del biberó que ja donaven per mort |
| 3 | Pere Portabella i Ràfols | 96 | Director i guionista |
| 4 | Maria Teresa Codina i Mir | 96 | Mestra i pedagoga que si es preocupava pels seus alumnes |
| 5 | Marina Vilalta i Fajula | 96 | Pastora |
| 6 | Jordi Pujol i Soley | 93 | Deixat i polític |
| 7 | Josep Vilarasau Salat | 92 | Economista i president de la Caixa |
| 8 | Antonio Tejero Molina | 91 | Colpista dels de veritat que ja donaven per mort. Efímer resident al castell de Sant Ferran, Figueres. |
| 9 | Joan Veny i Clar | 91 | Lingüista |
| 10 | Feliu Formosa i Torres | 89 | Traductor i poeta |
| 11 | Rodolfo Martín Villa | 89 | Polític i fugat de la justícia argentina |
| 12 | Núria Espert | 88 | Actriu |
| 13 | Amancio Ortega | 87 | Empresari |
| 14 | Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies | 85 | Fratricida accidental, franquista jurat, comissionista i excap d’estat espanyol |
| 15 | Paco Muñoz | 84 | Cantant i escriptor |
| 16 | Josep Maria Flotats i Picas | 84 | Actor i director de teatre |
| 17 | Lluís Prenafeta | 84 | Delinqüent |
| 18 | Miquel Roca i Junyent | 83 | Polític constitucionalista i defensor de la família reial espanyola |
| 19 | Jaume Figueras i Rabert | 83 | Analista cinematogràfic |
| 20 | Eliseu Climent | 83 | Promotor cultural i venedor de subscripcions |
| 21 | Ramon Pelegero i Sanchis (Raimon) | 83 | Músic i compositor |
| 22 | Pasqual Maragall i Mira | 82 | President de Catalunya |
| 23 | Isidre Fainé | 81 | Directiu empresarial |
| 24 | Mònica Randall | 81 | Actriu |
| 25 | Maruja Torres | 80 | Escriptora i periodista |
| 26 | Manuel Milián Mestre | 80 | Polític i mà dreta de Fraga Iribarne |
| 27 | Joan Manuel Serrat | 80 | Cantant i compositor |
| 28 | Antoni Miquel Cerveró ‘Leslie’ | 79 | Artista |
| 29 | Jordi Banacolocha | 79 | Actor |
| 30 | Salvador Alemany | 79 | Empresari |
| 31 | Vicent Torrent i Centelles | 78 | Musicòleg |
| 32 | Aleix Vidal-Quadras i Roca | 78 | Polític tirotejat |
| 33 | Magda Oranich | 78 | Advocada |
| 34 | Josep Carreras i Coll | 77 | Cantant |
| 35 | Rosa Oriol | 77 | Venedora d’óssos |
| 36 | Josep Maria Mainat i Castells | 77 | El ros de la Trinca |
| 37 | Ciprià Ciscar Casaban | 77 | Polític i advocat valencià |
| 38 | Biel Mesquida Amengual | 76 | Escriptor i poeta |
| 39 | Carles Reixach i Cerdà | 76 | Futbolista |
| 40 | Lluís Llach i Grande | 75 | Cantant |
| 41 | Joaquim Maria Puyal i Ortiga | 74 | Periodista |
| 42 | Josep Oliu i Creus | 74 | President del Banc de Sabadell |
| 43 | Juan Roig Alfonso | 74 | Empresari carni |
| 44 | Xavier Mariscal | 73 | Dissenyador |
| 45 | Ferran Torrent i Llorca | 72 | Periodista i escriptor |
| 46 | Joan Lerma i Blasco | 72 | Polític, expresident de Generalitat de baix |
| 47 | Quim Monzó | 71 | Escriptor i membre honorífic vitalici d’aquesta llista |
| 48 | Carme Ruscalleda i Serra | 71 | Cuina per ser feliç |
| 49 | Eduardo Zaplana | 67 | Polític i malalt terminal des del 2019 |
| 50 | Jordi Hurtado i Torres | 66 | Actor i presentador. Immortal. O no |
Xoc de realitat
Acaba l’any 2025 i constatem que enguany ha estat un any amb pocs encerts, ben pocs encerts. Només un participant abandona la Llista de Morts 2025 per causes de força major, el gran Lluís Permanyer. Queda a les cròniques de la Llista de Morts que el cronista de la ciutat de Barcelona va tenir l’honor d’inaugurar i tancar la llista l’any 2025. Descansi en pau. Volem agrair a tots els candidats de la llista de 2025 la seva col·laboració. Com es diu habitualment, l’important és participar. Som conscients que tenim molt marge de millora i tenim la confiança que amb esforç, i amb l’ajuda dels participants, els resultats milloraran.
El 2026 ja corre i publiquem la Llista de Morts 2026. Molta sort a tothom. Només l’hora és incerta.
Lluís Permanyer i Lladós
Avui, 23 d’octubre de 2025, als 86 anys, ens deixa Lluís Permanyer. Fou un periodista i escriptor molt conegut per la seva activitat de cronista de la ciutat de Barcelona, la seva ciutat natal.
En Lluís Permanyer té l’honor d’inaugurar la llista d’encerts de la Llista de Morts de 2025. Descansi en pau.
Només l’hora és incerta.
Imatge: JMFerrerV, CC BY-SA 4.0 International https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.en, via Wikimedia Commons
Amb il·lusió
L’any 2024 ha acabat i hem de fer balanç de la nostra activitat. La Llista de Morts 2024 ha obtingut 5 encerts de 50 possibles, un 10% de la màxima puntuació possible. Pot semblar poca cosa, però la tendència és clara. El 2022 vam fer un 2% d’encerts, el 2022 un 4% i enguany el 5%, les dades històriques avalen que la pràctica és el camí de la perfecció i ens esperona a seguir millorant la tècnica prenecrològica.
El primer èxit del 2024 fou tardà, fins el 7 de maig cap candidat de la Llista de Morts no va voler endur-se la glòria d’estrenar-la. Fou Joan Rigol. Curiosament l’únic home del 2024 en abandoar la llista per causa de força major. El seguiren 4 dones. Un juliol que semblava tranquil va esdevneir històric, amb 3 èxitus: Marta Ferrusola, Rosa Regàs i Teresa Gimpera. Amb això igualàvem els resultats del 2023, però el 19 d’agost la participant amb més experiència vital de la llista (i del món), Maria Branyas, ens obsequià amb el cinquè èxitus. Rècord (i record) històric absolut. Descansin en pau tots els premiats. Volem agrair a tots els candidats de la llista de 2024 la seva col·laboració. Com es diu habitualment, l’important és participar.
El 2025 ja corre, i publiquem la Llista de Morts 2025. Molta sort a tothom. Només l’hora és incerta.
Maria Branyas Morera
Ahir, 19 d’agost de 2024, a 117, ens deixà Maria Branyas Morera. L’àvia supercentànria de Catalunya i que, des de 17 de gener de 2023 era la persona viva més longeva del món. Nasqué a San Franciscco (EUA) el 4 de març de 1907. Va patir i sobreviure a dues guerres mundials, la guerra civil espanyola, un exili a França, i dues pandèmides. De fet, fou la persona més longeva, amb 113 anys, a sobreviure a la covid-19.
Na Maria Branyas, per mèrits propis, ocupava de forma ininterrompuda la 1a posició de la Llista de Morts des del 2022, any de la primera edició, i és el cinquè candidat que abandona la Llista de Morts de 2024 i estableix un record històric absolut.
Només l’hora és incerta.
Imatge: Arxiu de la família Branyas Morera, CC0, via Wikimedia Commons
Teresa Gimpera i Flaquer
Avui, 23 de juliol de 2024, als 87 anys, ha mort Teresa Gimpera. Icona de la Gauche Divine bacelonina, fou model de publicitat, actriu i també empresària. Participà en mès de 80 pel·lícules i també en alguna sèrie televisiva. Creu de Sant Jordi el 2017. Podeu saber-ne molt més a la biografia escrita per Toni Vall: “Teresa Gimpera, així és la vida”
Na Teseras Gimpera és la quarta candidata que abandona la Llista de Morts de 2024. Descansi en pau.
Només l’hora és incerta.
Imatge: By Pallares - Treball propi, CC BY-SA 3.0, https://creativecommons.org/licenses/by/3.0, via Wikimedia Commons
Rosa Regàs i Pagès
Avui, 17 de juliol de 2024, als 90 anys, ha mort Rosa Regàs. Escriptora i traductora, fou directora de la Biblioteca Nacional (d’Espanya) entre 2004 i 2007. El 2011 fou membre de la llista del PSC-PSOE a les eleccions municipals de la ciutat de Barcelona.
Na Rosa Regàs és el tercer candidat que abandona la Llista de Morts de 2024. Descansi en pau.
Només l’hora és incerta.
Imatge: canalinfoLibre (youtube), CC BY 3.0 https://creativecommons.org/licenses/by/3.0, via Wikimedia Commons
Marta Ferrusola i Lladós
Avui, 8 de juliol de 2024, als 89 anys, ens deixa Marta Ferrusola. Empresària del sector de la jardineria i floristeria, coneguda per ser l’esposa de Jordi Pujol i mare superiora (de 7 fills).
Na Marta Ferrusola és el segon candidat que abandona la Llista de Morts de 2024. Descansi en pau.
Només l’hora és incerta.
Imatge: CDC/Jordi Play - 16è Congrés de Convergència a Reus, CC BY 2.0 <https://creativecommons.org/licenses/by/2.0/, via Wikimedia Commons
Joan Rigol i Roig
Avui, 7 de maig de 2024, als 81 anys, ens deixa Joan Rigol. Fou un polític, conseller de Treball de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 1984, conseller de Cultura de juny de 1984 a desembre de 1985 i l’11è president del Parlament de Catalunya entre el 1999 i el 2003. Milità a Unió Democràtica de Catalunya fins al 2015.
En Joan Rigol té l’honor d’inaugurar la llista d’encerts de la Llista de Morts de 2024. Descansi en pau.
Només l’hora és incerta.
Imatge: Museu d’Història de Catalunya (fotògraf: Pep Parer), CC BY 3.0 https://creativecommons.org/licenses/by/3.0, via Wikimedia Commons
Terry Venables (Terence Frederick Venables)
Avui, 25 de novembre de 2023, ens deixa Terry Venables (Terence Frederick Venables), jugador i entrenador de futbol que entrenà el F.C. Barcelona nasqué a Londres el 1943.
Fou un futbolista i entrenador de futbol anglès que entrenà el F.C. Barcelona entre el 1984 i el 1987. Guanyà una lliga en la temporada 1984-1985 (campionat que no es guanyava des de 1974) i una copa de la Lliga el 1986.
Només l’hora és incerta.
Malauradament, no disposem d’una fotografia lliure de drets.
Francisco Ibáñez Talavera
Avui, 15 de juliol de 2023, ens deixa Francisco Ibáñez Talavera, prolífic autor de còmics i icona de moltes generacions nasqué a Barcelona el 1936.
Fou un dibuixant de còmics i creador de personatges i historietes tan famosos i dels què hem gaudit tant com Mortadel·lo i Filemó, la família Trapisonda, 13 Rue del Percebe, el botones Sacarino, Rompetechos i Pepe Gotera y Otilio “Chapuzas a domicilio”. Els seus àlbums han aconseguit vendre més de 150 milions d’exemplars, un fenomen comercial que rivalitza amb els grans èxits de mercats consolidats com el japonès.
El 1994 va rebre el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona pel conjunt de la seva obra i el 2001 se li atorgà la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts.
Només l’hora és incerta.
Imatge:Amadalvarez, CC BY-SA 2.0 https://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.0/deed.en, via Wikimedia Commons Amadalvarez, CC BY-SA 2.0 https://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.0/deed.en, via Wikimedia Commons
Fèlix Millet i Tusell
Avui, 15 de març de 2023, ens deixa Fèlix Millet i Tusell, president d’Orfeó Català i lladre confés de llarga trajectòria nascut a Barcelona el 1935.
Fou fundador i president de la Fundació Orfeó Català i Palau de la Música Catalana des de 1990 fins que en va ser destituït el 2009 després de confessar públicament la seva involucració en el que s’ha anomenat Cas Millet. No fou un cas aïllat, el 1983 ja va ser condemnat també per un delicte d’imprudència que va facilitar un delicte de falsedat.
Cal destacar també que va ser Creu de Sant Jordi el 1999 i membre de la secció regional catalana (Institut Catalunya Futur) de la fundació FAES.
Només l’hora és incerta.
Imatge:Amadalvarez, CC BY-SA 2.0 https://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.0/deed.en, via Wikimedia Commons Amadalvarez, CC BY-SA 2.0 https://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.0/deed.en, via Wikimedia Commons
Josep Maria Espinàs
Avui, 5 de febrer de 2023, ens deixa Josep Maria Espinàs i Massip, escriptor i periodista català de llarga trajectòria nascut a Barcelona el 1927.
Fou autor d’una extensa obra narrativa amb la qual va aconseguir el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el Premi Joanot Martorell, el Premi Sant Jordi i el Premi Víctor Català. També va ser el cofundador d’Els Setze Jutges i de l’editorial La Campana.
En Josep M. Espinàs té l’honor d’inaugurar la llista d’encerts de la Llista de Morts de 2023. Descansi en pau.
Només l’hora és incerta.
Imatge:Òmnnium Cultural, CC BY-SA 2.0 https://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.0/deed.en, via Wikimedia Commons
Òmnium Cultural, CC BY-SA 2.0 https://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.0/deed.en, via Wikimedia Commons
Acaba un any, en comença un altre
L’any 2022 acaba i fem balanç de la nostra activitat. La Llista de Morts 2022 ha obtingut 2 encerts de 50 possibles, un 4% de la puntuació total obtinguda. Pot semblar poc, però estem convençuts que amb més experiència els resultats milloraran.
El primer èxit trigà en arribar. Fou l’empresari Raimon Carrasco i Azemar qui tingué l’honor el 20 de març de 2022, a titol pòstum, d’inaugurar l’històric de decessos de la Llista de Morts. En segona posició, i per mantenir la paritat, vam enregistrar la primera dona. el 22 de juliol, fou l’estimada cantant Núria Feliu. Volem agrair a tots els candidats de la llista de 2022 la seva col·laboració. Com es diu habitualment, l’important és participar.
El 2023 ja corre, així que publiquem la Lista de Morts 2023. Només el temps dirà si l’experiència i entrenament donen fruits en la ciència de la predicció necrològica. Només l’hora és incerta.
Núria Feliu
Avui, 22 de juliol de 2022, ens deixa Núria Feliu i Mestres, cantant i veïna del barri de Sant de Barcelona.
El 1976 fou guardonada amb el Premi de Cultura Popular concedit pel Ministeri de Cultura pel seu disc Cançons d’Apel·les Mestres, el 1979 amb la Medalla del Cercle català de Madrid, el 1985 amb la Creu de Sant Jordi, el 1990 amb el Premi Sant Jordi de cinematografia concedit per RNE i el Premi SGAE per la seva trajectòria.
La cantant es va retirar definitvament dels escenaris l’any 2011.
Núria Feliu el 2011
Imatge:Generalitat de Catalunya, CC BY 4.0 https://creativecommons.org/licenses/by/4.0, via Wikimedia Commons CGE, CC BY-SA 4.0 https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0, via Wikimedia Commons
Raimon Carrasco i Azemar
Avui, 20 de març de 2022, ens deixa Raimon Carrasco i Azemar, que fou empresari, president del Futbol Club Barcelona, de Banca Catalana i de la Fundació Enciclopèdia Catalana. Addicionalment, té l’honor, a títol pòstum, de ser el primer decès registrat en la Llista de Morts.
Raimon Carrasco i Azmear rebent la Creu de Sant Jordi
Imatge:Generalitat de Catalunya, CC BY 4.0 https://creativecommons.org/licenses/by/4.0, via Wikimedia Commons